Aquest Don Mendo, tot i ser estrictament Fidel a l’esperit del Don Mendo de Muñoz Seca, no és el Don Mendo que tots hem vist en alguna ocasió. No; està adaptat perquè el públic que se’l sap de memòria i els espectadors (amb formació de vídeo clip) que el descobreixin en ple segle XXI pugui gaudir-lo d’igual manera. Seguint al peu de la lletra la màxima que diu: “en el món de l’humor, tot el que suma resta”, ens hem atrevit a fer alguna variació sobre el text original: ho hem retallat una mica quan hem cregut que l’autor, parodiant els drames de principis de segle, feia variacions sobre el mateix tema, hem retallat les bromes que tenien relació directa amb fets contemporanis a l’època de l’estrena i que actualment no s’entendrien (per exemple referències a cançons de l’època); hem intentant dialogar més les escenes, el que significa que si un monòleg podia transformar-se, sense variar-lo, en un diàleg, ho hem fet amb la voluntat de donar un ritme encara més àgil a l’obra, i finalment –perdoni’ns Sr. Muñoz-Seca- a vegades, per clarificar una broma, hem canviat alguna paraula de difícil comprensió per una altra més familiar ¿algú, sense un diccionari a la mà, sap què vol dir, per exemple, “quillotro”?).

Una vegada fets aquests talls i variacions, ens ha quedat una obra d’aproximadament 80 minuts en quatre actes i sense descansos en la que actuen “únicament” 11 actors que interpreten “únicament” a 25 personatges. Pura delícia.

"Apoyándose en la comicidad formidable de esta gran parodia de los dramones posrománticos, Paco Mir ha puesto apunto un espectáculo terso, dinámico, colorista y muy divertido, con algunas morcillas contemporáneas, un notable sentido del ritmo escénico y una resultona escenografía de Jon Berrondo." (ABC)