Més enllà del mític “Ne me quitte pas” no hi ha Jacques Brel sinó tot un món de cançons. Nosaltres ens hem endinsat en una petita part d’aquest món i l’hem fet “mon”. Amb humilitat i gosadia ens hem servit d’Els vells amants, d’Amsterdam o d’El somni impossible per crear un espectacle que, senzillament, ens ve de gust fer. Perquè ens ve de gust cantar en català les seves cançons amb intimitat, amb cabareterisme i amb ideals quixotescos. Aquest és el nostre “mon brel” que ja és vostre.

JORDI PRAT I COLL