Em sorprén la guerra d'oposats omnipresent a l'obra: Montescos i Capuletos, amor i odi, masculí i femení, deure i desig, dia i nit, antic i nou ordre, interior i exterior, vida i mort...

No està clar si començarem amb el cor dient: “De les fatídiques entranyes d'aquests dos enemics neix una parella d'amants de mala estrella." No m'agrada una cosa de l'obra, i és que al final el Príncep digui que les morts dels dos joves són un càstig per a ell, i per les dues nissagues enfrontades.

Cada cop veig més clar que aquesta obra té estructura de malson. Té alguna cosa de capítol de CSI, on la història comença amb els cadàvers dels dos amants tapats amb una manta, per refer els fet poc a poc. És un amor que s'enfronta al patriarcat i a l'Estat, i que marca el principi de la societat moderna.

MARC MARTÍNEZ